La Madre Josefina

He visitat la Madre Josefina, una persona bona com ninguna altra. La terrible malaltia que pateix li està posant les coses difícils, però així i tot és un misteri com els que ens apropem a ella notem la seva confiança en la voluntad de Déu. Fins i tot és ella la que ens reconforta i ens dóna pau.

Heu de saber que el que més la fa patir no és l'enfermetat que converteix el seu fràgil cos en una titella esborrajada i sense control, sinó les esquenes i els silencis. Tot i aixó, no voreu eixir de la seva boca una queixa. Però sí que hi ha una cosa que li dol molt. I són totes les ocasions en què, per malentesos o qualsevol altra causa infundada, altres persones bones i competents que han estat treballant al seu costat han sigut injustament minusvalorades. És el seu dolor més fort.

Si llegiu el llibre de Job, baixareu a les profunditats del dolor. Quan el dimoni el porta a la misèria més absoluta, Job es fa moltes preguntes i els seus amics no saben donar-li resposta, i inclús Déu, quan finalment li parla, li nega qualsevol raó (perquè en paraules d'Ell, "Déu no necessita justificar-se"), encara que al capdavall l'Altíssim el recompensa per la seva actitut. Estic segur que així serà també amb Josefina.
Tanmateix inquieta vore com Déu s'indigna amb els amcis de Job perquè no han sabut estar a l'altura del seu patiment. I ara? Serà Déu igual de dur amb els que estem amb Josefina i no hem sabut donar-li el consol que es mereix?

Joan Pau II patia la mateixa dolència.