T'agrada la música? T'agrada cantar?

Concert de la Coral Santa Cecília a l’esglèsia de la Mare de Déu del Carme, a Oliva (25 d'agost)

Joan Malonda

Vicepresident de La Coral Infantil i Juvenil Borrianenca, membre del Cor Carnevale de Borriana i de la Coral Santa Cecília d’Oliva, i antic membre de l’Orfeó Universitari de València.

Cada estiu tinc l'ocasió de participar al concert que la Coral Santa Cecília d'Oliva fa per tancar l'estiu en aquesta població de la Safor. Es tracta d'una agrupació que encara manté la il.lusió i la força que la van portar a ser un referent important de la música vocal, i que ara, amb nous desafiaments i circumstàncies, continua esforçant-se per portar endavant l’afició dels seus membres. En aquesta edició, el concert a l'església del Carme el 25 d’agost va ser una d’aquestes ocasions on els que pertanyem a una coral logrem encisar-nos i delectar als que ens escolten. Arran d’aquesta experiència, em va vindre la reflexió que ací us faig arribar.

T'agrada la música? T'agrada cantar? 
Vine a cantar amb nosaltres.

Aquest lema va ser usat per l’Orfeó Universitari l’època en què jo vaig ingresar, durant la meva etapa universitària, principis dels anys huitanta. Avui és la invitació que La Coral Infantil i Juvenil Borrianenca realitza en les campanyes divulgatives al llarg de l’any per apropar als nens (i no tan nens) a la música, i és un crit interior que em ressona cada vegada que es presenta l’ocasió de cantar amb altres companys i amics.

Som moltes les persones que a través de la música gaudim amb més intensitat de tot allò que la vida

ens dóna. La gent que ens juntem per cantar a una coral, passem una estona agradable amb amics i coneguts fent alló que més ens agrada: cantar. I quan eixim a l’escenari i interpretem les peces del repertori, ens esforcem per transmetre als que ens escolten la bellesa de les cançons, i ens encanta seduir l’espectador amb la melodia i el text que la materialitza. 

I, què fa falta per cantar en una coral? Fonamentalment, per una coral amateur no massa coses:

- Els coralistes, és a dir, les persones que ens agrada la música, ens agraden les cançons i ens agrada cantar, i que a més a més posem totes les ganes en fer-ho bé.

- El director, o siga la persona amb la competència professional suficient per plantar-se davant dels coralistes i conduir-los en el procés d’aprenentatge de les cançons i arribar-los a sorprendre pels resultats aconseguits i la satisfacció alcançada.

- La junta, és a dir, l’equip de persones que porten endavant la logística bàsica per a la que una entitat d’aquest tipus puga funcionar.

No obstant això, pense que hi ha que perfilar alguns aspectes essencials per a què l’empresa seguisca endavant, consolidant-se i evolucionant si més no.

El director ha de ser una persona que, a banda de conèixer bé cadascuna de les cançons del repertori a treballar, també coneix les peculiaritats (interpretatives i… ¿emocionals?) de l’equip vocal que disposa, i així pot conjugar amb habilitat la disciplina necessària que demana fer bona música amb un cert esbarjo que sempre estarà present en la majoria dels assaigs: no oblidem que els membres de la coral hi estan perquè volen passar-ho bé cantant amb els seus companys de grup. El director doncs ha de saber assumir les limitacions que la coral presenta i no forçar en excés els cantaires per corregir les seues carències: els coralistes són moltes vegades educandos que necessiten constantment aprendre una miqueta cada dia, o recordar si més no el que ja han assolit. El director ha de ser realista.

L’autoritat que el director precisa exercir des de la igualtat en el tracte ha de ser la ferramenta per arribar a donar la màxima confiança a cadascú dels cantaires. Durant l’assaig, ha de saber facilitar recursos interprtatius, indicacions, recomanacions, petits trucs, etc. davant les dificultats que es presenten en les parts més complicades de les interpretacions, i tindre la paciència suficient per saber esperar els bons resultats. També té que saber comunicar molt amb les mans, els gestos, abandonant poc a poc els teclats per estar més pendent de les cares i de les veus, sabent treballar els moments de silenci i atenció que donaran entrada a les notes, a les armonies, a la música en definitiva.

Els coralistes han d’assumir que el director és el que porta els temps durant l’assaig. Perquè hi han temps per a xerrar, temps d’opinar, temps de riure, temps de vocalitzar, temps d’escoltar, temps de provar, temps de repetir, temps d’expressar, temps d’apretar el ventre, si fa falta. Al capdavall, es gaudeix més si els resultats són bons, i per arribar ahí és inevitable l’esforç i la regularitat. Durant els assaigs. els coralistes han de tindre la sensibilitat i el sentit comú de captar amb prestesa la intenció del seu director per a que el treball vaja fluïd: el director no ha de ser un guarda jurat.  També, per supost, cada coralista ha d’assumir que en alguna ocasió el director pot necessitar intervindre personalment sobre algú, i que por haver alguna ocasió en que algún error demane un toc d’atenció més sever. Cap problema: ell és el mestre, i tots volem que faça bé la seua feina, no és això? 

Així, el dia del concert el director s’enorgullirà davant del públic assistent quan mostre, possiblement amb un peculiar estil personal, cóm extrau música a través gestos, senyals, indicacions, mirades, etc; cóm té un misteriós poder que fa que mig centenar de persones reaccionen a la menor insinuació de la seua persona. Els coralistes haurien de regalar al seu director la il.lusió de que té la potestat absoluta sobre ells dalt l’escenari.

Un capítol ineludible és el que fa referència a la junta. Fer música no és sols anar a assatjar duurant unes quantes setmanes per acabar una vesprada interpretant un repertori. Els responsables de la junta (us deixe decidir el grau d’implicació del director musical en ella: personalment crec que hauria de ser la menor possible) han de procurar i gestionar els recursos materials (mobles i inmobles) que la coral requereix; han de fer previsions sobre les futures activitats a realitzar per a programar el calendari proper, han de saber relacionar-se amb les administracions i altres entitats que faciliten la supervivència de la coral, han de gestionar els arxius i documents de manera eficient, han de saber mobilitzar els recursos que actuacions i demés activitats puntuals precisen (local, permissos, documentacions, transport, estances…), etc. Cada una d’aquestes funcions a exercir ha d’estar baix la competència d’un membre de la junta, i cada membre de la junta no hauria d’abarcar excessives funcions i així tindre més dedicació a allò que té encomanat. Cada responsable tindrà l’última paraula a l’hora de prendre decisions pel que fa a les qüestions del seu àmbit, així com també saber, a l’hora de detectar-se una necessitat o carència, a qui acudir o a qui demanar responsabilitats. El president tés la máxima representació de tot este esforç, i ha de saber estar en el seu lloc coordinant i comprovant que totes les tasques van endavant. I un altre aspecte gens trivial: un president de coral ha de saber estar a l’altura en els actes on represente la seua entitat.

També la junta ha de reflexionar sobre decisions estratègiques de cara el futur de la Coral, quins objectius es marquen, i dinamitzar la participació de la resta dels cantaires en la elaboració del projecte que es desitge, per fer seues les pretensions que la majoria demana. I pel que fa a les relacions personals dins de la coral, com que sempre hi hauran aspectes que aclarir, malentesos que disculpar, conflictes inevitables, cal que tot el grup es pose d’acord sobre les maneres de canalitzar estes inquietuds, objeccions, propostes… sense enterbolir excessivament els assaigs. I tota la coral haurà d’acceptar també l’autoritat que la junta precisa per a ser efectiva i, arribat el cas, disposar els procediments establerts per modificar i/o renovar els seus components en cas de fortes desavenències.

I açò és tot. Si ens agrada la música, si ens agrada cantar, tot el demés és fácil d’aconseguir.

Platja d'Oliva, Agost de 2013.