Les programacions didàctiques

Programacions didàctiques

UN EXEMPLE

Hi ha un programa en directe a Ràdio Nacional els caps de setmana que presenta Pepa Fernández, anomenat “No es un día cualquiera”, i que ja porta 16 anys en antena, la qual cosa significa que els directius de la cadena el valoren molt positivament, suponc perquè els nivells d’audiència i altres indicadors donen resultats molt satisfactoris.

¿Com hauran programat la temporada els conductors d’un espai d’aquestes característiques (“No es un día cualquiera”, “el Hormiguero”, etc)? Donat que nosaltres els professors estem a principis de curs i que també estem en un procés semblant pel que fa a les nostres àrees, he estat donant-li voltes al cap cercant analogies entre els dos àmbits (programa-magazine i tasca docent) i arribe a algunes conclusions que estic convençut que poden ser vàlides a nosaltres, els professors. Permeteu-me que vos les compartisca.

Crec que  a l’hora de fer una bona programació hi han tres nivells de concreció:

• 1.     Per al cas específic d'un  programa de ràdio, el primer grau de concreció és el tindre un bon disseny o estructura ben definida, estan establerts els tipus de continguts a impartir, l’estil, els responsables, etc.  Estan clars el marc legal, els horaris d’emisió setmanal, els blocs que el conformen, l’estil i altres formalismes, la seqüenciació dels diferents parts (comentaris d’actualitat, debat amb participació ciutadana, connexions als llocs d’interés, concursos, seccions de música, literàries, entrevista en profunditat al personatge del dia, butlletins de notícies, etc.). Tantmateix les línies mestres del programa, les dinàmiques, els tipus d’indicadors i les ferramentes d’avaluació també estan perfilats. Si estiguérem parlant d’un país, açò seria la seua constitució.
• 
  
  Tota aquesta informació pràcticament seria la mateixa al llarg de les distintes temporades, encara que aniria evolucionant (estils de participació, redistribució de tipus continguts, etc) al compàs dels canvis que des de la mateixa societat es produeixen seguint un bon feedback. Si al llarg del darrer any tot ha funcionat bé i el grau de satisfacció és elevat, no hi haurà que retocar esta part.

• 2.      Passant al següent nivell de concreció, tenim la temporalització general de continguts: està clar que aquest programa ha d’ajustar-se als distints contextes temporals que al llarg de l’any es donen (final de vacances i inici d’una nova temporada, temps de Nadal i de Setmana Santa, festes de gran interés (Falles, Feria de Abril, San Fermines…)  afegint també grans esdeveniments ja senyalats al calendari (Camiponats Esportius, Olimpiades…).
  
  Tot aquest contexte anual previst s’ha de tindre en compte des del principi de cada temporada, i els responsables del programa hauran de situar-lo al calendari convenientment per a què, quan arribe el moment, perfilar tots els continguts que conformen el programa en qüestió, deixant els detalls per al següent apartat.

  
  
• 3.      Però tot el  vist en els punts anteriors no conformen un programa de ràdio concret. Com no pot ser d’una altra forma, hi ha que finalitzar la programació realitzant la programació de la graella de temps (guió) que conformarà un programa de ràdio sencer: tots els detalls han d’estar ben assegurats per a què la continuitat de l’espai vaja rodat des del primer minut fins el final, sense deixar cap oportunitat als imprevistos (estariem davant l’últim grau de concreció del currícul).
  
  Per tant, atés les línies mestres perfilades en el punt dos, s’han de buscar tots els elements que li dónen frescura i actualitat a l’emissió: personatges d’actualitat, notícies recents, últimes tendències… per a què els oients mantinguen alt el seu interés. És per això que la programació de la graella no pot anticipar-se massa en el temps perquè els imprevistos o altres imperatius demanarien fer massa correccions a un guió predissenyat amb excessive antelació, amb les conseqüents revisions i registres d’incidències. Resumint, pense que aquest punt es dona per tancat a poques sessions del dia previst d’emissió.

Al final el que és important és tindre tots els elements i actors necessaris estaran ben disposats per a què, quan arribe el moment d'eixir end antenna, segueixquen el guió previst, la programació prevista. Tota esta feina prèvia s’haurà dut endavant al llarg de diferents moments en funció de la proximitat del programa a emitir.

REFLEXIÓ FINAL

Pel que respecta l’àmbit docent, jo crec que podem establir un paral.lelisme entre tot açò que es fa a l'exemple radiofònic i les classes a l'escola. Així doncs, el que hi ha a una PGA serien els punts 1 i 2, mentre que una PUD correspon al punt 3, tots ells exposats més amunt. I per això, a l'igual que passa amb els programes de ràdio, opine que tota la PUD d'un curs sencer no pot estar ben cumplimentada des del principi: no és realista. Hi han massa variables que incideixen en una sessió de classe per a tindre-les totes determinades amb tanta antelació. Preparar projectes entre diverses àrees, PBLs, incorporar noves metodologies apreses en cursets de formació, dinàmiques cooperatives, tècniques i rutines metacognoscitives... Són moltes les coses que poden passar al llarg d'un curs. Tindriem que afegir llavors observacions i més observacions en les valoracions trimestrals per justificar totes les modificacions que ens han apartat del guió previst inicialment. I l’argument de què un professor substitut ha de saber el que té que fer no té validesa: és cert que sí aprofitaria el guió de les pròximes sessions ben concretat  perquè la PUD estaria tancada a setmanes vista, però a més llarg termini aquest substitut hauria de acabar les PUD següents d’acord a la PGA i la temporalització general establida en el departament corresponent. Com a professor, ha de ser un professional competent i no tindrà cap problema.

Per últim recordem que, en les reunions d’etapa, s’avaluen els registres de classe: allí es constataria si s’han emprat tots els elements presentats en la PGA, així com els valors dels indicadors que mesuren el grau de cumplimentació de la PUD, per a prendre les mesures de millora corresponents.

Per tant, no veig lògic que en setembre estiga tancat el guió de cada classe de més enllà de desembre, donat que tal cosa suposarà un munt de feina (burocràtica)  extra que acabarà per no motivar (= il.lusionar) a fer més coses (= innovar) amb els alumnes, que és el que més ens agrada: compartir el nostre temps amb ells.