Fina Nebot

Estimada Fina:

Una persona que t’aprecia bona cosa, Encarna, la cuinera, et dedica unes paraules que poden resumir el sentiment de totes les persones que hem estat al teu costat tants anys. 

Ella et diu:

“GRACIAS POR ESTOS AÑOS QUE HEMOS COMPARTIDO EN EL COLE. VOY A ECHAR DE MENOS TU GRAN AYUDA DIA A DIA EN EL COMEDOR, TUS PEQUEÑOS ENFADOS...

“PERO TE RECORDARÉ SIEMPRE CON MUCHÍSIMO CARIÑO.

“UN ABRAZO DE LA COCINERA.

A l’hora de buscar fotografíes de tots estos anys, n’hem trobat poquetes. Ja saps que quan hi ha alguna activitat sempre hi ha algú en la càmera per pillar als alumnes fent alguna acció interessant o estant en una situació simpática, i ells es deixen retratar, ja saps que els encanta.

Però amb els adults la cosa es complica: és curios com, sobre tot vosaltres les dones, vos entra vergonya en eixir i fugiu de l’obejctiu com si foreu xiquetes adol·lescents. 

Doncs bé, amb tu la cosa s’ha fet encara més difícil. Tots estos anys ha estat quasi impossible capturar la teua imatge, i tots sabem el perquè…

Fina, has sigut tot este temps una persona amable, treballadora i cumplidora, discreta sobre tot, i per supost professional i competent. Quantes vegades has estat la primera cara cordial en rebre als que arribàvem a l’escola, i la última persona en demanar ajuda amb les tasques complicades... I tot el temps des de la discreció, evitant qualsevol protagonisme superflu. No has sigut amiga de massa pompa ni ostentacions. Per això ens ha sigut tant treballós retratar-te i fer-te una foto.

Sempre has deixat les teues obligacions per atendre primer les persones que et sol.licitaven, i quan alguna cosa els demés no la feem com tocava, no et cansaves mai de millorar-la per evitar posteriors inconvenients. Els que et coneixiem bé no hem tingut mai motius d’estar agraviats: hem sabut vore entre línies el que et passava en algun moment dificultós, i ens ha sigut fácil disculpar algun malentés o desencontre. És difícil mantindre sempre el somriure en esta santa casa, amb tanta feina, qué t’he de contar que tu no sàpies… Fina, tots trobarem a faltar el teu caràcter, la teua forma de ser. Ens has de perdonar si no t’hem donat les gràcies amb més freqüència, i si hem abusat de la teua disponibilitat i amabilitat desinteressada. Moltes vegades se’ns ha oblidat que tu estaves ahí, i que moltes coses desapercebudes però no per això menys importants s’han fet bé per tu.

Ara que arriba l’hora d’un merescut descans, voldriem que et quedares amb la sensació d’agraïment que ens deixes per la teua feina i companyia.Tant de bo pugueres disfrutar de la teua merescuda jubilació, i que el Nostre Senyor et done bona cosa de salut per a què faces tot allò que les obligacions professionals t’han impedit. Per la nostra part, hem de donar-te les gràcies per tot, i desitjar que el record de les persones que t’hem acompanyat en aquesta etapa de la teua vida et siga un motiu de satisfacció i orgull allà on estigues, i que recordes sempre que ens tens ací per al que vullgues.

El col·legi de la Consolació de Nules és més consolació gràcies a persones com tu. Ens queda el teu exemple en moltes coses.

Tal i com diu la nostra cuinera, 

… TE RECORDARÉ SIEMPRE CON MUCHÍSIMO CARIÑO.

UN ABRAZO.