Així no.

Està clar que jo puc no coincidir amb el PP, o PSOE, o Podemos... sobre el model d'estat que m'agrada, però ARA sí coinidisc amb la majoria d'ells en què AIXÍ NO es fan les coses.

Un procés constituent no és un tema menor, En un parlament s'aproven lleis de molt divers abast. Els pressupostos anuals, una llei del divorci, etc... són del tipus que si en un moment donat es concreten d'una forma, i que posteriorment una nova composició del parlament pot modificar-la, reformar-la, eliminarla, etc. sense massa enrenou. És el joc democràtic.

Altres accions, com una Llei d'Educació, un Pacte per les Pensions, una Reforma Laboral, presenten una major dimensió, de forma que si no aconsegueix un consens ampli, torna a ser reconsiderada o reformulada si arriba una nova majoria, tot i que en estos casos la repercusió al carrer sol pujar de to, com ja sabem. Afortunadament, això també és part del sistema democràtic propi de països avançats, tots ho tenim assumit i la situació acaba reconduint-se sense massa bretxa social.

Però un procés d'independència és un procés irreversible, molt profund, no és cap cosa que després es puga reconduir. I, per a mí el principal defecte, el punt clau, és que els rupturistes estan forçant el procés amb molta demagògia tòxica i molta manipulació. El nostre país és una moderna democràcia que compleix amb tots els estàdars, i els partidaris del procés ho obvien amollant moltes mentides; sembla que no els importa l'enorme fractura social que pot desembocar aquest 'todo vale' tan populista.  I ja sabem tots com acaben els populismes.

Al meu Facebook trobareu aquest recull.

Així doncs, un parlament on la seua mínima majoria absoluta que paradoxalment no representa la majoria dels vots de les últimes eleccions pensa que té tot el dret del món per a forçar més enllà de la decència els mecanismes legislatius per a precipitar un referèndum d'independència i un procés constituent, sense cap garantia ni reconeiximent. Una acció d'aquest calibre hauria d'haver partit allí amb més base social que la demostrada en les darreres eleccions i enquestes. Els seus impulsors han vollgut precipitar els aconteiximents sense haver esperat fins que enquestes solvents d'opinió, o unes eleccions autonòmiques com calen, els hagueren donat molt més support del que havien aconseguit fins ara per què, mira per on, les últimes estimacions anaven mostrant una tendència decreixent.

No comfundim clamor popular amb polseguera; són dos coses molt diferents. I perquè pot ser serà pitjor el remei que l'enfermetat.

...

Per tot açò, no m'agrada aquest procés.

I per això no estic d'acord amb ell.

-ANNEX-

(Una pàgina colaborativa sobre els dialectes del català, i què “el procés” estava intentant enganxar):

Davant la situació de repressió que viu el poble de Catalunya farem un parèntesi indefinit en la nostra pràctica d'abstenir-nos de fer política perquè ens adonem que aquesta vegada ja no es tracta de debatre sobre postures ideològiques. Avui, es tracta de posar-se al costat de la democràcia i la llibertat o callar i contemplar amb passivitat com una part de les persones que ens representen vulneren la llibertat d'expressió i els drets humans de tots nosaltres a Catalunya.

Ho direm, i ho direm ben clar, no estem d'acord amb les actuacions repressives ni amb la censura que el govern espanyol ha llançat sobre Catalunya. Estem al costat de la democràcia, la llibertat i el dret a votar dels pobles, per tant, el nostre desig és que els catalans exerceixin el seus drets el pròxim dia 1 d'octubre en un ambient marcat per la festivitat i la pau.

Visca Catalunya!

(Jo)

Quina raó té aquesta pàgina, aquest grup? La llengua que hem mamat i que estimem.

Per favor, el català està per damunt (i de bon tros) de l'estelada. Aleshores no la intoxiqueu amb aquestes opinions polítiques ja massa desvirtuades i capcioses.

Hi som molta gent que no volem anar darrere l'estelada i que també estem al costat de la democràcia i la llibertat, i no creem que hi hagen responsables polítics que vulneren la llibertat d'expressió i els drets humans de tots nosaltres a Catalunya. Es tracta tan sols de fer cumplir la llei en un estat de dret, i la justícia dirimirà qui se l'ha saltada. I no hi han hagut actuacions repressives sistemàtiques ni cap censura del govern espanyol sobre Catalunya; sols lamentables fets puntuals que heu sabut magnificar descaradament.

Per tant, molts altres catalans, (també des de la democràcia, la llibertat i el dret a votar dels pobles) tenim el desig d'exercercir el nostres drets dins de les formes que l'estat de dret ha dotat el nostre país. I és què, al capdavall, si no som tots no estarà ben fet.

Aleshores visca Catalunya, però també visquen els catalans, i visca el català.

(Una rèplica)

"Estat de Dret" ??? Ves hi a l'oculista, que tens molt poqueta vista.

(Jo)

 Your mantra is so hollow... Could you give me a better reply, please?

(Rèplica)

https://www.facebook.com/STDhospitalet/videos/10156026030922996/ 
Mireu el vídeo, apagueu la TV i encengueu el cervell

(Jo)

Ja he vist el video. És un punt de vista interessant, encara que no compartisc tots els seus postulats.

Per exemple, la transició sorgia en una societat molt polaritzada on la dictadura havia calat molt en una part gens menyspreable de la ciutadania. I voler aleshores fer revengisme dur i pur sobre els que llavors hi manaven implicava tornar a pegar-nos de valent altra volta, com en el 36 o poc menys. I a això ens vam negar una inmensa majoria d'espanyols.

Per això molts van decidir 'cancel.lar' o 'rescindir' part de tot allò que per justicia havera hagut de satisfer-se; tots en la memòria guardaven aquell horror de la guerra civil. Altra volta ens la juguem?

El meu major respecte als que la nostra democràcia no ha sabut donar-los el reconeiximent i la dignitat que es mereixen; el nostre sistema de drets hauria d'haver estat més sensible, i encara hi som a temps. Tenim instruments per a fer-ho.

Però resulta que la transició no va consisitir en absolut ignorar l'horror, el crim i el dolor anteriors. Ho teniem tots present. La transició venia d'on venia, però cal recordar també que el pus de la dictadura era un sistema fortament instaurat a la nostra societat: ho va tindre fàcil quan va naixer, i va tindre també aliats internacionals, recordeu la guerra freda.

Per tant, permeteu que cada 6 de desembre una inmensa majoria celebrem l'esforç que tantes persones, des de molts costats, van fer per arribar al nostre marc de convivència actual, que va acceptar o, si més no, callar tantes renúnices inclús; i si hi ho hem de millorar-lo, que no siga des del ninguneig ni caricaturització a aquella gent que va estar en la transició.

Es tracta de seguir construint des del que tenim, i seguir millorant des d'un sistema de dret totalment homologat amb les democràcies occidentals.

Jo personalment, n'estic orgullós, d'ella.

(Rèplica)

Continue pensant que deuries anar a l'oculista, perquè veus una realitat que no va existir.....Idealitzes el passat.....La sindrome d'Estocolm ??

(Jo)

Bo. Ja sé que ho continues pensant. Que hem de fer...

(Réplica)

Més de 800 morts a mans de la policia o de grups feixistes durant la "transició".....

(Jo)

800? M'ho creuré quan em passes i verifique la font que ho diu.