dijous, 24 de juny del 2021

El miralce de l'últim dia

 Tots els anys, l'últim dia de classe, es produeix un miracle meravellós al cole: els alumnes de quart
d'ESO espargiu un sentiment d'agraiment i de felicitat entre tots nosaltres que ens fa reventar el pit.  L'ultim dia vostre al cole, misteriosament, tots els moments de dificultat i de fatiga, els moments de contrarietat i desànim, ja no estan. I aquesta sensació de gratitut la tenim per igual vosaltres els alumnes, segur que sí, i nosaltres els professors.

Perquè hi han hagut moments difícils, tot i més en este temps de pandèmia. Estudiar, preparar les classes, fer els treballs, encertar en les explicacions, examens, mantindre l'ànim en el moments de feblesa, alguna incomprensió o malentés per part d'altres companys... Suponc que per la vostra part també haureu sentit alguna cosa pareguda. En el meu cas els meus 60 anys ja m'ho fan notar  més. I és que no heu sigut un curs fàcil: no heu acceptat respostes trivials, heu demanat raons profundes de tot allò que vos afectava, heu exigit autenticitat en el que se vos oferia. I també entre vosaltres han existit desajustos que no han afavorit l'absència de conflictes: les habilitats socials no són una destreça innata i per a madurar-la hi ha que aplicar-se de valent.

Però hui tot això ja no està! Aquells displaers s'allunyen més i més en l'horitzó de la memòria, el miracle s'ha produït. En la festa de final de curs ha sigut una glòria vore-vos a tots units per igual amb ganes d'expresar-vos, amb ganes de donar el millor de vosaltres, i sobre tot amb ganes de demostrar que, al capdavall, teniu tot allò que necessita una persona per a ser gran, per a seguir creixent i per a mirar el futur a la cara amb orgull. Els divuit junts aconseguiu que les vostres diferències i carències es diluisquen i que les vostres virtuts i qualitats es multipliquen. L'últim dia deixa gravat a foc en la vostra ànima un sentiment de gratitut i satisfacció que acaba contagiant-se a la gent que vos hem estat acompanyant durant el voste trànsit de xiquet a home, de xiqueta a dona, i que a mí particularment em queda com una veu interior que diu: "Sí, ha valgut la pena, mira'ls, són la gràcia del món".

Al cole estarà en pocs dies la vostra orla penjada a la paret del corredor de direcció. I, a l'igual que les altres, silenciosament em saludarà quan passe pel seu costat, i les divuit caretes vostres em diran: "Bon dia, Joan, i no desfallesques, que ja voràs altra volta com haurà valgut la pena."

Enhorabona a tots. Vos vull.

Joan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada