Els adol.lescents i les xarxes socials

Permeteu-me que vos compartisca la meua reflexió.
Abans, quan els xiquets jugàvem al carrer, els pares estaven més tranquils si per allí també hi havien veïns o altres coneguts: Pares i mares tenien la sensació de què els seus fills estarien més cuidats,  amb més ulls a l’aguait de possibles imprevistos. Igual passava si, ja més majors, els xicons i xicones feen la seua xerradeta pròpia de l’edat no massa lluny d’on estaven els iaios asseguts al portal de les cases, o a la fresca de les vesprades al carrer. Encara recorde algun “xè, xiquillo, ves en compte que per ací passen massa cotxes” o, “Això com és que encara no estàs a l’escola?” Els nostres majors sabien dir-nos les coses amb tot el coneiximent.
I és que José Antonio Marina té molta raó quan recorda el proverbi africà que diu que “a un xiquet l’educa tota la tribu”. Avui en dia sembla que tenim por els adults d’intervenir quan els més joves no fan les coses bé perquè pensem que és responsabilitat única dels pares el corregir els seus fills, o perquè temem que la nostra bona voluntat pot estar malinterpretada i acabar tornant-se en contra. Tot i això, des de la meua experiència pense que el sentit comú d’una persona adulta normal (avui normal no és sinònim d’habitual, quina cosa més lamentable…) i educada pot fer molt per l’educació dels
més menuts d’una manera espontània i natural.
Acabe ja. Pense que, en les xarxes socials, en Internet, la presència d’amics i coneguts adults en els entorns de la gent que comença a manejar-se amb les noves formes de relació és una bona cosa. Ara els nostres carrers s’han convertit en xats, blogs, correu electrònic, etc… i, personalment, jo preferisc que de quan en quan algun conegut meu passege per on estan els meus fills. Encara que han d’haver àmbits de major o menor privadesa, no passa rés que un xicon o xicona tinga entre els seus contactes a persones de la nostra confiança. Així la tribu seguirà educant els seus xiquets, perquè com dien els nostres majors, “ells encara no tenen tot el coneiximent”.

IMPOTRTANT: Queda un aspecte que cal considerar amb tot els detalls, però que ara no vaig a entrar: Quina cosa passa amb els xiquets que tenen compte en alguna xarxa social i què no estan encara en l’edat? Quina responsabilitat tenim els que ho sabem? “Ells encara no tenen tot el coneiximent”… I nosaltres?

ANNEX.
May be you've a moment to listen this consideration. I like it a lot.