Tots els 5 de gener ma mare deixava penjant a la finestra de la cambra de casa un cabaç de palma amb penques, pa, garrofes... Quan arribava la vesprà, tots els germans anàvem a la plaça de l'ajuntament amb mon pare per vore els Tres Reis d'Orient: allí saludarien tots els xiquets del poble i preguntarien allò de "¿Os habéis portado bien?" La nostra resposta era atronadora: "Sííííi!" .
Després, tornant cap a casa, veiem des del carrer amb gran excitació que el cabaç on la mare havia posat les vitualles per als Tres Reis...¡estava buit!: "¡¡Els 'pajes' ja han passat per ací!! Inga, coooorre corrents tot el món cap amunt a la cambra!"
L'últim tram d'aquelles escales estretes abans d'arribar a les golfes era el més fosc, però la nostra por infantil quedava superada per les ganes de vore què ens havien deixat els Reis.
Una volta tots dalt, finalment restàvem en silenci. Allà, al fons de la cambra, al costat dels somiers i de les gavetes de llanda, il.luminats per una única llum que penjava de les meulades, allí estaven "els nostres reis"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada