Carlos Latre, una reflexió personal.

========================================
No es un día cualquiera, RNE. Diumenge 3 de març, 3ª hora de programa.
http://mvod.lvlt.rtve.es/…/TE_SSE…/mp3/3/5/1551611880253.mp3
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Jo, que sóc professor, no em costa res imaginar-me un xiquet«el més roïn d’Europa», amb les seues pròpies paraules. Un vetigal, una pesta de crio. Que serrava les bicicletes als amics del seu germà, ficava les tisores en els endolls, cremava els plànols del seu pare que era delineant... Es passava la vida castigat, sempre marmolat per tots els que l’envoltaven. No estudiava gens, encara que aparentava que sí. Si li preguntaves quina cosa voldria ser de major, ell contestava diferent segons qui tinguera prop. Aquest xiquillo va descobrir que si es posava a fer imitacions, els càstics i les reprimendes es tornaven menys severes. Era el seu mecanisme de defensa, de supervivència davant les adversitats. Aleshores no existia el diagnosi, però ben cert que es tractava d’«un cas de TDAH de llibre».

Aquell monyinot avui és ni més ni menys que Carlos Latre, nascut a Castelló, que es va fer famós als 19 anys en «Crónicas Marcianas», que és jurat i colaborador en concursos i altres programes de ràdio i TV, que ha seguit la seua formació en Londres i Nova York, que participa en els doblatges de pel.lícules i altres produccions, que actua al teatre muntant els seus propis espectacles. I que acaba de ser fitxat ni més ni menys per la CBS com a jurat del tanlent-show «The world’s best».

Tots els professors tenim alumnes amb perfils molt, molt, molt semblants. I escoltant la conversa de Carlos Latre, em feia esta pregunta: ¿Quin record guardarà d’aquells professors que més d’una vegada ben cert l’hauran sentenciat com a incapaç d’arribar a alguna cosa en la vida? I aquells professors? Què estaràn pensant anys després?

Aquesta entrevista m’ha fet reflexionar... El dilluns, quan entre de nou a classe, voré algunes mirades i ja no serà el mateix que la setmana passada.