Les rèpliques grolleres des de les xarxes socials

Totes les persones tenim les nostres creences i opinions, que compartim amb aquells que coneixem amb suficient confiança, en els nostres cercles més pròxims. Si vullguérem divulgar alguna idea, fins fa algunes dècades hauriem de publicar-la en un paper o difondre-la per ràdio i televisió.

En els tres casos pot haver retorn. Pel que fa al primer, amb la gent més pròxima, no sol passar que els seus contraarguments ens sorprenguen perquè els coneixem prou a ells i el seu contexte.

En el cas de les publicacions escrites (diaris, revistes...), ja sabem que ens arrisquem a que desconeguts ens repliquen de qualsevol manera, però intentem preveure-ho escollint el canal de difusió segons els nostres interessos, on els receptors a més a més presenten un cert denominador comú que no dóna pàbul a eixides de to inesperades, o conflictes fora de control.

Amb la televisió i la ràdio estem més exposats: com que arriba a més públic hauriem de ser més mesurats en les formes si més no. Però siguen publicacions escrites o emisions de ràdio o televisió (no importa si és online), sempre podem evitar aquells continguts que no són del nostre gust. Canviem de canal (inclús l'anul.lem) amb un clic i els passem de llarg sense fer-los cas. Suficient. 

Però, ¡ay amigo! Les xarxes socials són una altra cosa. Entren en casa nostra, i estan actives full-time, no discriminen ningun contingut i ahí cap de tot. És inevitable que ens arriben opinions grolleres, expresions maleducades, paparrutxes sense cap fonament, valoracions polítiques i personals desagradables de veritat, errors gramaticals que fan plorar els ulls,  informacions inexactes i moltes vegades tendencioses... 

I ara que estem en temps difícils constatem que,en lloc de pensar una miqueta més en el cap, el personal s'embala més i no té cap mirament en, per exemple, posar-se en ridícul volent ser més que altres persones més competents, o menyspreant el que no coneixen.  Hi ha que estar fent un esforç en tot moment de calma i paciència que de vegades és dfícil d'aconseguir. Perdoneu-me perquè jo, al menys, no sempre puc.

Per tant i pel que a mi respecta, si algú escriu alguna cosa que arriba a ma casa i em causa malestar, em considere amb tot el dret de donar-li una rèplica. Perquè estic en ma casa i ha entrat sense permís. I ho faré amb més educació, però no amb menys contundència.