Per molts anys, estimada Irene

Quan vam festejar el teu vint-i-dos natalici encara no era el teu vint-i-dos natalici. Era un dissabte humit i plujós del cap de setmana anterior i aprofitàvem que estàvem els quatre junts per a conmemorar-te, amb una senzillesa quasi espartana de tan breu com sol ser habitual a ca nostra aquests tipus de celebracions. I és que el dilluns següent te'n tornaves a la teua carrera.

En esta ocasió el teu aniversari té un significat especial per a mi. Tu ja portes un bon tall d'anys en este món: 22 és un número respectable que, és llei de vida, t'haurà obert els ulls a tot allò que romania darrere les cortines de la infantesa i adol·lescència. Ja ets adulta, estimada filla. Parlem una miqueta.

Tots els fills, quan sou menuts, teniu una màgia misteriosa sobre els pares capaç de transformar qualsevol cor de pedra en un dolç d'arnadí. En els meus seixanta anys, quan alguna preocupació del treball, algunes discussions en casa, alguns desencontres amb ta mare... m'han fet caure al pou del desànim, han sigut inútil els esforços per amagar-t'ho. Has sabut vore més enllà de les apariències, i al remat el teu tendre candor d'apariència fràgil venia al meu rescat i aconseguia el miracle de derretir la cuirassa que m'aïllava, i tornar-me de nou a la superfície plé d'energia i de noves ressolucions. Tu et senties poderosa amb aquest màgic do, i sempre has sigut generosa a l'hora de fer-ne ús.

Desafortunadament este poder infantil acaba diluint-se, i els teus 22 anys ho han acabat de constatar. Com quan has vist que ton pare no ha tingut el coratge de deixar-se curar per tu o pel teu germà quan l'heu vist ferit i sofrint; o quan ha sigut un covart i ha preferit seguir en la pena perquè ja s'ha cansat de dissimular més enllà del necessari i, ara que ja sou majors els dos, no li ha importat esguitxar-vos amb la seua fel. Ja s'ha acabat la màgia. I, el que em dol més que res, tu també ho has evidenciat amb llàgrimes als ulls.

Però tot i això estic content. Perquè el que em recomforta ara és saber que l'impuls que vos hem donat la vostra mare i jo és sòlid, útil per a seguir creixent, que vos farà autònoms i capaços d'encarar tot allò que us propongau en el futur que ara comença... i que acabarà també revertint sobre mí, perquè sou els dos amables, bones persones i destjosos de deixar les coses allà on estigau millor de com vos les heu trobat. I això també és màgia: sóc una persona molt afortunada. 

Per molts anys, estimada Irene, i no deixes mai de buscar a ton pare quan el necessites, o quan és ell el que et necessita, encara que siga un tonto que es crega que pot fer-ho tot a soles.

Felicidades: hui fas 22 anys.